Resultats de la cerca frase exacta: 330
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
veure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats [...]
veure
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2 
|
|
2.
faronejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se veure, donar-se importància. [...]
|
|
3.
reveure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure de nou. Oh, si podia reveure la seva pàtria abans de morir! ésser una cosa a reveure Ésser una cosa que cal tornar a veure, a examinar. a reveure Expressió de comiat, especialment a una persona que hom espera tornar a veure. [...]
|
|
4.
curiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'interessa a veure, a conèixer, alguna cosa. Que cerca de saber allò que no li hauria d'importar. Sou massa curiós. Interessant de veure, de conèixer. Un espectacle curiós. Un exemplar curiós. Una planta molt curiosa. Net i endreçat. És un home [...]
|
|
5.
preveure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure, concebre, per endavant (allò que ha d'ocórrer). Preveure l'èxit d'una empresa. Fàcil, difícil, de preveure. Era una cosa prevista. [...]
|
|
6.
tranquil·litzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la inquietud, l'agitació, (a algú). Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res. Perdre la inquietud, l'agitació. Quan el vaig veure, em vaig tranquil·litzar. [...]
|
|
7.
embruix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embruixament. A veure si rompem l'embruix. [...]
|
|
8.
mec 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beneit, ximple. fer el mec Fer-se veure. [...]
|
|
9.
vistós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa goig de veure, que atreu la mirada pel seu bell aspecte, pel color, etc. La vistosa indumentària de la guàrdia imperial. Ocells que tenen un plomatge vistós. [...]
|
|
10.
malmirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure amb mals ulls (algú), tenir-hi malvolença. [...]
|
veure
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2ves i 4 vejam ]
1 1 v. tr. [LC] [ZOA] Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats, es van posar a plorar.
1 2 v. intr. [LC] veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota.
1 3 v. intr. pron. [LC] veure-s'hi Algú, tenir claror suficient per a veure-hi. Aparta't de davant del llum, que no m'hi veig.
1 4 v. tr. [LC] Assistir (a un fet), ésser-ne testimoni. L'he vist caure. No sé pas si ha arribat: jo no l'he vist entrar.
1 5 v. tr. [LC] per ext. El país que l'ha vist néixer.
2 1 v. tr. [LC] fer com qui no ho veu Fer els ulls grossos.
2 2 v. intr. [LC] fer de mal veure No fer cap bon efecte a qui ho veu fer.
2 3 [LC] fer veure Fingir 1. Vaig fer veure que no el sentia.
2 4 v. intr. [LC] fer-s'hi veure Envanir-se'n.
2 5 [LC] fer-se veure Fer coses per a cridar l'atenció de la gent.
2 6 [LC] haver vist la mort de la vora Escapar d'un greu perill.
2 7 [LC] haver vist prou una cosa Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà.
2 8 [LC] no poder veure algú Tenir-li una forta aversió.
3 1 v. tr. [LC] Visitar 1. L'he acompanyat a veure els monuments de la ciutat. Veure món. El malalt, no l'hem pogut veure. Els presoners, no els deixen veure. A casa, no veig mai ningú. Anar a veure un amic.
3 2 v. tr. [LC] Estar, tenir una entrevista, (amb algú) per tractar d'alguna cosa. Demà el veuré i li ho demanaré. Demà ens veurem i parlarem del vostre afer.
3 3 v. intr. pron. [LC] M'he vist amb ell, i ja està tot arranjat.
4 1 v. tr. [LC] Percebre amb el pensament, constatar. Ara veig el meu error. No han vist les dificultats. Ja veig la seva intenció. Veig que ho endevina tot. Prou que ho veig, que no en sap res! Li vaig fer veure que no era veritat. Segons es veu, ell pretenia enganyar-nos. Em va prometre, vista la meva insistència, que vindria demà. Vist que treballa tan bé, paga-li més. Van contractar-lo, vist que havia fet molt bona feina. Veient que el negoci aniria a mal borràs, decidí traspassar-lo.
4 2 v. tr. [LC] Examinar, considerar. Hem de veure com ho farem. Primer vegem com podem arranjar-ho.
4 3 v. tr. [LC] Mirar, procurar. Veges que no falti res. Vegeu de no esquivar-lo.
4 4 v. tr. [LC] Apreciar de tal o tal manera. Ho veig molt complicat, tot això. El veig molt malament, el pobre malalt. Veure una cosa de mal ull, amb els ulls d'altri. Veure's perdut.
4 5 v. intr. [LC] tenir a veure Tenir relació. —El teu germà té a veure amb la cooperativa? —No, no hi té res a veure.
5 1 v. tr. [LC] En el llenguatge col·loquial, ve per veges i veu per vegeu , adjuntant-se respectivament el pronom de segona persona del singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d'afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve't aquí el teu germà. Ve-te'l aquí. Ve-te'm aquí. Veu's aquí el vostre germà. Veu's-el aquí. Veu's-ho aquí. Veu's-me'l aquí. Ve-li aquí, senyor Ignasi, les reflexions que em faig.
5 2 [LC] ve-t'ho aquí [o ve-li aquí] Expressió usada per a concloure definitivament una explicació, un període, etc.
5 3 v. tr. [LC] En la forma de la segona persona del singular de l'imperatiu ves o veges regint una interrogativa indirecta o una exclamativa, s'usa per a buscar la complicitat de l'interlocutor davant l'evidència d'un fet. Ves qui ens ho havia de dir. Ves quina vergonya! Veges ara com ens ho farem.
5 4 [LC] ves per on Expressió d'estranyesa. Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes!
6 v. tr. [LC] vejam Forma d'imperatiu amb què hom expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Vejam si plourà, demà, i no podrem sortir.
[en girs de la llengua i expressions fixades, es conserven les formes de l'imper. 2